Se sap poc, però la cobla de sardanes no sempre ha estat tal com es coneix avui dia. A la Catalunya del Nord fins la dècada del 1950 la cobla solia ser de sis o set músics: una o dues primes (nom rossellonès del tible), dos tenors (tenores), una trompeta o una corneta, un tuba i un contrabaix. El seu repertori era de ball de moda, com el xotis, la polca, la masurca, el vals, el fox-trot... i alguna sardana com a curiositat. El gran compositor occità Déodat de Séverac s'enamorà d'aquesta formació, i escrigué obres magnes com l'oratori Héliogabale en el qual va integrar les primes i els tenors al si de l'orquestra simfònic. La Cobla Rossellonesa us proposa descobrir aquest repertori i aquesta formació que durant tants anys van animar les festes de la Catalunya del Nord.

Prima: Vicens Vidalú

1er Tenor: Aurora Vizentini

2on Tenor: Pere Jordà

Tuba: Harumi Baba

Trompeta: Jérôme Thomas

Contrabaix: Claude Roger